Hola,

Avui és possa en marxa una nova secció al blog: indrets. El nom és sificientment explicatiu, així que no diré res mes.

Avui parlaré d’un indret que està, més o menys, aprop de on llo visc: Sigtuna.

Sigtuna és un poble bastant petit, especialment si tenim en compte que els termes municipals de Suècia acostumen a ser molt extensos. És un indret al que m’agrada especialment acostar-m’hi els caps de setmana perqué:

• El camí es maco. Almenys si surts desde el meu poble, Bro, el camí cap a Sigtuna és maco. Res de l’altre món, però carreteres secundaries a on travesses granjes, camps i algún que altre estable amb cavalls. Sigui a l’estiu o a l’hivern, el camí és xulo.

• El llac. Just al bell mig del poble hi ha un llac enorme, amb un bonic passeig que el rodeja. A l’hivern les famílies es dediquen a esquiar o patinar sobre el llac gelat, i quan arriba el bon temps s’omple de gent que es torra el Sol als bancs preparats per això mateix i tot el llac està ple de barquetes desde on la gent pesca o es tira per banyar-se.

• Activitats turístiques. El poble en si es maco i així, però econòmicament no te massa pes, així que hi acostumen a organitzar activitats de caire més o menys turístic o lúdic per tal d’atreure gent i fer calerons. Potser una de les més famoses és l’anomenat “mercat de Nadal”, Julmarknad, on hi han un piló de botiguetes curioses i amb diversos articles, la majoria de menjar típic o coses relacionades amb el Nadal.

• Cafès amb encant. Suposo que per molt gent serà un gilipollada, però per a mi no ho és. I la veritat és quea Sigtuna hi han no un, però varis cafès amb moltíssim encant. Jo personalment em declaro un seguidor i enamorat incondicional de Tant Brun, especialment quan no és temps de calor i encenen la llar de foc.

Hola,

Avui escriuré sobre un tema que potser més d’un és pensa a primeres que és més o menys trivial, però no ho és gens, us ho asseguro.

Un dels principals inconvenient de viure al nord d’Europa quant t’has crïat, com un servidor, a 2 minutets de una maquíssima platja en un lloc on quasibé sempre fa Sol i bon temps, és precisament aquest: el temps. Molta gent us dirà que el problema dels països escandinaus és que fa fred, que ho ha molta neu o que el hivern és molt llarg. Bé, tot això és cert però no és pas tant condicionant com pugui semblar:

• Fred. Si, fa un fred de collons. Sense anar més lluny, la setmana passada vaig veure -20 al termometre. Amb aquestes animalades de fred, s’et congela la titola si arribes a ser tant atrevit com per fer una pixada a la intemperie. Però, amics meus, les bones notícies és que ja entrats al segle 21, la tecnologia del tèxtil és absolutament al·lucinant. És a dir, que roba adeqüada per no notar que estàs a -20 n’hi ha i molta. Total, si passes fred és, sencillament, perqué et dona la gana, perqué material adeqüat en tens i molt. Una altra cosa és que siguis un mig neanderthal como jo, que tot just ara, al meu tercer hivern a Suècia, començo a utilitzar gorro…

• Molta neu. Desde quant molta neu és un inconvenient? A mi m’encanta! El paisatje nevat, arbres, roques, carreteres, és de les coses més maques que mai he vist. Una vegada més, si utilitzes calçat i roba adeqüada, el tema de la neu no és cap inconvenient. Haurieu de veure la canalla com s’ho passa de bé amb la neu!

• L’hivern és llarg. Aquí us dono parcialment la raó, ja que penso que hiverns de 5 o inclús 6 mesos son massa. Quan arribes al març i tens el mateix temps qe has començat a tenir al octubre… jo n’hi ha prou. De totes maneres, a tot s’acostuma un i haig de dir que després de passar-ne uns quants, ja no el trobo tant llarg.

Ara bé, el autèntic problema (si si, utilitzo la paraula problema) no és els punts anteriorment explicats, sino la falta de llum solar. A ple hivern, diguem decembre/gener, el Sol surt quasibé a les 9 del matí i es pon inclús abans de les 15. Això son molt poques hores de Sol i, per tant, moltes hores d’obscuritat.

I més enllà de qua a un li agradi més o no el Sol o les tenebres, el principal resultat d’aquesta falta de llum és un deficiència de vitamina D. No un parlaré en termes científic, ja que si voleu informació al respecte, és fàcilment accessible. Sabent doncs que és te una deficiència de vitamina D, el que un ha de fer és prendre pastilletes del mateix per tal de remediar-ho. I permeteu-me un incís: no és que et prenguis suplements vitamínics per estar més bé, sino que el que fas és equilibrar la balança, doncs a causa de la climatologia, el teu organisme te un dèficit de vitamina D.

El que trobo molt curiós del assumpte és que molta gent sueca no ho te en compte. Aleshores li expliques tot el tinglado, ho proben i et tornen al cap de unes setmanes tot eufòrics dient: “Wow, qué bé em trobo desde que prenc les pastilles de vitamina D! Tenies raó, funciona!”

Sense que serveixi de precedent, una mica de publicitat gratuïta a les que em prenc jo cada dia:

Buenas,

Ja desde el començament d’estar en aquest país, em va sorprendre molt la quantitat de cotxes antics que vaig veure a la carretera quan era bon temps, és a dir, primavera i estiu. Després va venir el meu primer hivern i, simplement, m’en vaig oblidar. Però a la segona tongada de bon temps, una munió més de cotxes antics van tornar a fer aparició i aleshores jo vaig començar a fer preguntes.

Bé, això és una cultura/moguda social anomenada raggare. És veu que no només és cosa única de Suècia, sino que tots els països escandinaus compareteixen la mateixa passió.

Tenen tot el seu codi social, vesteixen de determinada manera i pensen a la seva. Suposo que com tota “tribu urbana” si és que ho volem dir així. El meu tiet polític Leif em va explicar que no fa pas masses anys enrera (possem 20/30) els raggare eres tiparracos molt i molt durs, racistes i profundament xenòfobs. Sembla ser que aquest caracter recalcitrant jo no hi és tant o pràcticament no hi és… tot i que jo haig de dir que encara no he vist mai un raggare negre, a dir veritat.

Cada any fan un festival raggare a nivell nacional a Västerås, que està a la perifèria d’Estocolm, no pas massa lluny de casa meva. Haurem de treure el cap a veure què….

Com he dit abans, tenen fama de gent molt dura i tal, però jo he saludat a la carretera a més d’un que anava tot tranquil amb un cotxe molt maco i m’han tornat la salutació d’allò més amablement!

Hola,

Normalment intento escriure coses útils o curioses relacionades amb la vida a Suècia i la meva experiència com a inmigrant en aquest país nòrdic. A causa del la complexa situació econòmica que s’està vivint a nivell global, sembla ser que els fluxes migratoris estàn a l’ordre del dia. Especialment de població d’Europa del sud cap a països d’Europa del nord. Aquí deixaré uns quants apunts per aquells interessats/interessades en la possibilitat d’emigrar desde Catalunya cap a Suècia. Tots el que segueix son valoracions meves, així que potser estàn equivocades i no son veritats absolutes, només observacions fruit de la meva experiència personal.

• El suec és IMPRESCINDIBLE. Si bé és cert que a Suècia pots sobreviure molt còmodament només parlant anglès, el propi idioma del país és requisit imprescindible per tenir alguna possibilitat d’integració. L’idioma és el factor possiblement més determinant. Personalment diria que el anglès és un mínim absolutament necessari, però saber suec és primordial, essencial, clau… no sé quin collons d’adjectiu més escriure per fer-ho palés.

• El sous astronòmics son MENTIDA. La gent s’enganya moltíssim creïent-se que tot és com diu a programes tipus Españoles en el Mundo. Avui mateix he tingut que sentir l’animalada de una dona que em deia “un professional de la construcció guanya 5000 euros al mes!”. Els sous, en termes generals, son més elevats que a Espanya, clar que si, però ho son porqué el cost de vida també ho és. Si bé és cert que a determinades àreas (salut, enginyeries…) un és pot guanyar la vida notablement millor que a casa, aneu-vos oblidant la tonteria aquella que diu que un cambrer a Estocolm viu millor que un enginyer a Barcelona. Mentida podrida tota. Si el vostre objectiu a la vida és tenir un sou astronòmic (quina pena de vida, per altra banda), us recomanaria anar a UK, Australia o USA, on el sous poden ser autènticament brutals. Suècia és un dels països amb una classe mitjana més desemvolupada del món: classe mitjana.

• Hi ha competècia a quasibé totes les àrees professionals. Alguns professionals (metges, infermeres, enginyers en informàtica…) ho tenen bastant millor que la resta, però en general Suècia no necessita a masalva professionals de cap mena. És a dir, que si un ve a aquest país a fer de cambrer, haurà de competir amb gent del país que domina la llengua, te contactes i ho coneix tot. Ho, pitjor encara, amb altres inmigrants no-europeus que estàn disposats a fer la mateixa feina a la mitat de preu.

• Sino pagues, no tens dret a res. Una de les creençes més estúpides que han arrelat és que arribes a aquets país i com que to funciona de puta mare, de seguida t’estàn donant ajudes de tot tipus, especialment si tens nens petits. Una vegada més, mentida podrida. És més, inclús fent servir la Tarjeta Sanitària Europea et possaràn pegues (inclús et poden negar) ser atés al sistema de salut suec. Sino tens contracte laboral i tarjeta ID, els bancs no et deixen obrir una conta. Si no tributes al país, no tens dret a pràcticament cap ajuda. La conclusió és més que sencilla: fins que no treballis al país i paguis impostos, ho tens molt fotut per tenir facilitats de cap tipus. En aquest sentit jo desaconsello francament venir a aquest país sense feina arreglada.

• No tots els suecs son hippies i tolerants. Estocolm i rodalies, així com altres nuclis urbans importants (Uppsala, Malmö, Lund, Sunsvall…) son zones cosmopolites, obertes de ment i acostumades a la inmigració. Però no us penseu que el suec mig és així de maco per definició: el rera-país és molt més conservador i recel·lós i no ho possen gens fàcil al inmigrant. Sobra dir que, com a la resta d’Europa, la dreta conservadora està agafant força en el país en els darrers anys i els inmigrants sempre una presa fàcil per ells.

• Sense personnumer i ID-kurt no podràs fer pràcticament res. Sense els mencionats documents ho tindràs molt i molt difícil per moure’t per el país i fer les coses més sencilles. La cabronada és que, per començar, per tenir personnumer et demanaràn que demostris que tens un lloc on viure, recursos econòmics propis i assegurança mèdica. I no us penseu que això és fàcil si encara no tens feina…

• El clima és dur, i molt. Les condicions climàtiques son molts diferents a les de casa, i tot i que soc el primer a dir que la primavera-estiu de Suècia son maravelloses, l’hivern i la tardor son MOLT durs. A priori també us diré que “a todo se acostumbra el hombre”, però és un factor molt més important del que pugui semblar a priori. Jo sempre dic el mateix: si no pogués anar a BCN 3/5 vegades al any com faig, no viuria en aquest país tan ombrívol i fred, jo que soc profundament de Mediterràni, platjeta, Sol i sardinades.

Crec que per ara, ja és suficient informació. Soc conscient de que sembla que ho he pintat negre, però així estàn les coses. Us diré també que, personalment, jo vaig venir sense saber una paraula de suec, amb un anglès bastant penòs, sense feina i amb pocs calés a la butxaca. A dia d’avui em considero un exemple perfecte de cas d’èxit, però no és la norma habitual. És més, sino fos perqué soc enginyer informàtic i perqué desde el primer dia que vaig possar un peu en aquets país tenia casa (la meva dona) no sé que hauria passat.

A partir d’aquí que cadascú faci el que hagi de fer, però, sisplau, no us empasseu les tonteries que es diuen sense ni tan sols fer un exercici bàsic de crítica i recerca.

Hola,

Desde que vaig arribar a aquest país, em va cridar moltíssim la curiositat que a tots els locals a on anava, veia moltes bossetes petites per el terra. Després vaig adornar-me’n que les mencionades bossetes petites (més o menys de color blanc) es podien veure arreu. No vaig tardar gaire a preguntar què era allò i em van dir: snus, una espècie de tabac.

Bé, doncs així és, el snus no és res més que tabac tractat de determinada manera; una espècie de tabac per mastegar, per dir-ho així. Hi han varies curiositats al respecte:

• És il·legal a tota Europa. Tal i com ho llegiu: la seva venta és il·legal a tota la Unió Europea amb la excepció, llògicament, de Suècia, a on si es pot vendre sense cap problema. També es ven a Noruega, però no compta massa, perqué aquest país no és membre de la Unió Europea. Fins a on sé, això respón a qüestions tant econòmiques com tradicionals, ja que el snus s’ha estat consumint a Suècia desde els 2 darrers segles.

• No s’ha demostrat que tingui efectes cancerígens. Tot i que les autoritats sanitàries han fet un munt d’estudis, no hi ha evidència centífica que el snus provoqui càncer. Curiosament, la llei europea que en prohibeix la venta es basa en aquesta errònea assumpció.

• No es fuma. El snus, com ja he dit, ve a ser una espècie de tabac de mastegar, així que tampoc es fuma. El que es fa es possar-ne una porció sota del llavi superior i aleshores, comença a deixar anar un suquet que fa les delícies dels que els hi agrada. La duració de cada porció depèn de cada consumidor i de la marca, però normalment és al voltant de una mitja hora.

• Desagradables efectes estètics. Com tot en aquesta vida, dir que és desagradable estèticamet és una qüestió personal… però que voleu que us digui si és el que penso? Primer de tot, és fort d’aroma, així que si parles amb algú que porta snus a la boca, t’asseguro que és més o menys pitjor que estar en la mateixa sala que algú que està fumant pipa. A més, el suquet en qüestió és de color marronós o inclús negre i les dents del personal, o inclús les comisures de la boca poden possar-se de la mencionada tonalitat. Sense oblidar el fantàstic i divertit efecte te tenir una coseta sota el llavi… per mi resulta bastant divertit les pintes de “conillet” que possa la gent que utilitza snus.

A mode de curiostat us diré que tinc un amic suec que sempre tracta de convençe’m perqué provi el snus, especialment quant estem contents de birra. Però ni he caigut ni cauré, ho trobo sencillament fastigós, inclús més que el tabac de fumar tradicional.

Hola,

A arrel de un parell de emails que he intercanviat amb gent que s’està pensant buscar feina de TI a Suècia, intentaré explicar una mica al detall com està a dia d’avui buscar com a informàtic (és a dir, TI o IT si ho voleu en anglès) per aquí. Com sempre, ho faré de manera molt esquemàtica:

• Falta personal en TI. Aquesta és realment la bona notícia, perqué al igual, per exemple, que pasa a Irlanda, el país no produeix tants tècnics com es necessiten i, per tant, hi ha un dèficit permanent de personal. Suècia és un paìs molt i molt tecnològic i te moltíssimes empreses TI, però falta la gent que tot això requereix. A priori, si un és enginyer en informàtica, doncs tot això que te guanyat.

• L’anglès està bé, però no assegura res. Aquí tothom parla un anglès boníssim; no és com a casa, que tothom possa “english” en el CV i en realitat, poca cosa més que lligar-se una giri borratxa a la platja de Calella. Desde el moment que aquí és comú, el anglès no representa un plus, sino un mínim. En aquest sentit, es dona per suposa que tothom que treballi a TI te que tenir un anglès pràcticament natiu. Creieu-me, jo fa dons anys pensva que el meu anglès estava més o menys bé… ara m’en faig creus. Si domines el anglès tens possibilitats de trobar feina en empreses grans que operin a nivell internacional, perqué aleshores en anglès serà el seu idioma comodí. Això significa, però, que si vas a una empresa petita/mitjana i no tens el suec, no pots vendre allò de “però si parlo anglés!”. Et diràn que molt bé nano (tu i tothom aquì en aquest país) però no, el idioma és suec.

• El suec és el la clau. En la mateixa línia que el punt d’abans, si parles suec, tenint en compte l’escassetat de tècnics, és molt i molt probable que trobis feina i depressa. Només us comentaré que als 10 dies de estar buscant a mi em va contactar el Swedbank, un dels banc més grans del país per oferir-me feina. Evidentment, jo suec nanai aleshores, així que em van dir que no.

• Renumeració alta. A Suècia el cost de vida és més elevat i, per tant, els sous també. Però si tenim en compte que falten tècnics i que als que treballem a TI ens consideren molt bé a nivell social (tipus metges i així, se’ls ho cau la baba quan dius allò de “Jag arbetar om dataingenjör”) doncs fa que els sous siguin bons. He dit bons, no espectaculars. Per tenir un sou espectacular, com a tot arreu: has de ser un crack o ocupar càrregs de molta responsabilitat.

• Falta de experts UNIX-like. Sense entrar en tecnicismes per tal de no aburrir al personal que no és del gremi, només diré que de gent competent en Windows n’hi ha bastanta; ara bé, quan estem parlant de UNIX… pues va a ser que no. Ho dic amb coneixement de causa, perqué és la meva àrea.

• El que conta és el que diu el teu CV. Si, no tot podia ser de color de roses. Aquesta afirmació me la va fer temps enrera un company de feina (suec ell) i no me la volia acabar de creure, però així funciona. Els suecs valoren moltíssim la experiencia, tant que les posicions (i el corresponent salari) estàn més acord amb el que diu el teu CV que no pas amb la teva feina real. És trist, però és així en molt casos.

• Contactes i més contactes. Com arreu del món, si tens contactes és relativament fàcil trobar feina. Especialment el món TI és petit, a Estocolm mateix tothom s’acaba coneixent. Vaig treballar amb un paio de 50 anys (un crack per cert) que m’explicava que si pases més de 20 anys treballant en el sector a l’àrea d’Estocolm, és més que probable que et trobis amb la mateixa gent a empreses diferents.

• Agències de reclutament. Son la principal eina per al nouvingut que vol trobar feina. N’hi han varies, però possiblement Academic Work, Elan Sweden, ITResurs i ManPower Sverige siguin les més conegudes (que no per això les millors, com sempre). A mi m’agrada el meta-buscador CS Jobb.

• Comprovació del CV. Si abans he dit que et valoren més per el que has sigut que per el que ets, també és veritat que acostumen a comprobar meticulosament tot el que es possa en el CV. Comproven títols universitaris, certificacions, empreses anteriors, projectes i el que faci falta. Evidentment, no val inflar el CV perqué t’enganxaràn quasibé segur.

Un últim consell: és molt i molt dur buscar feina quan ja estàs aquí. És a dir, allò de “faig maletes i el que tingui que ser” te molts números de ser un desastre complet. El meu consell és venir al paìs amb feina, cosa que implica fer la búsqueda i tota la mandanga prèviament abans de venir a viure aquí. Al revés es pot fer (jo ho vaig fer al cap i a la fi) però és molt i molt dur. Ja ho explicaré amb més detalls en un altre post (només el tema legal te guasa si no treballes aquí…)

Hola,

Ahir va ser 1 de maig, al que tots coneixem com el sant Dia del Treballador. Ja el any passat vaig observar una curiosa costum sueca que passa aquesta diada: fan una foguera enorme al capvespre de la majoria de poblacions.

El any passat, en to humorístic, em vaig dir a mi mateix allò de “collons, que raros son aquests suecs, que fan una foguera de Sant Joan per cel·lebrar el dia del treballador”. I no m’en vaig preocupar més.

Però ahir vaig observar el fenòmen una altra vegada i haig de reconeixer que vaig quedar bastant impressionat pel tamany de la foguera en qüestió. I no només al poble on visc, ja que he estat de viatge per el nord i he vist un parell més de fogueres preparades i, francament, impressionants.

Vaig preguntar a varia gent i vaig treure’n una doble informació:

• Cel·lebració de Sant Joan a la sueca. Per a la majoria, es cel·lebra l’acabament de l’hivern i la vinguda del bon temps. La nota curiosa es que no deien “acabament” o “final”, sino que utilitzaven directament la paraula “död”, que significa “mort”. És a dir, que segons ells, es cel·lebrava “la mort de l’hivern”. Si ja ho dic jo que 5 mesos d’hivern acaben amb la paciència de qualsevol…

• La nit de les bruixes. Un parell de persones amb van comentar que era “la nit de les bruixes”, però no m’en van donar més detalls.

Doncs bé, sembla que la majoria està equivocada respecte a cel·lebrar la vinguda del bon temps, perqué el autèntic orígen és la Nit de Walpurgis, la Nit de les Bruixes.

Aqui teniu l’enllaç en suec, i encara que no us entereu de res, la informació és molt més detallada que el anterior enllaç; apart hi teniu unes boniques fotos.

Buenas,

Tots sabem que a casa la cuina és un eix fonamental a les nostres vides: la cuina mediterrànea és reconeguda arreu del món, ens encanta menjar, molta de la nostra vida social s’articula al voltant de la taula, tenim chefs reconeguts arreu… etc. Aquesta fal.lera pels temes culinaris ja fa molt que s’està expandint (o inclús normalitzant) arreu, i els paĩsos escandinaus, Suècia entre ells, no son pas una excepció. Aquí hi ha un paio anomenat Per Morberg que fa anys que te una sèrie de televisió a on va fent les seves receptes de cuina. És un tio més que curiós: judoca, i a més de renom, a la seva joventut, actor, chef autoensenyat… tot un personatge. El tema és que és probablement uns dels tios més guarros i brutos que he vist mai cuinar… però la majoria de plats que fa tenen una pinta més que acceptable. Us recomano molt veure alguns dels programes, perqué en cas de que no us agradin els plats, segur que us rieu un bon rato amb les maneres del tio aquest; en sèrio, no te desperdici. Informació interessant al respecte:

• Vad blir de för mat? online. Es tradueix per: “Què hi ha per menjar?” i és el títol de la sèrie. Aquí teniu tots els capítols online… però malauradament no son gratuĩts-
• Al lloc Tnkafetast hi podeu trobar els links torrents de la sèrie. No seré jo però el que us recordi que potser és il.legal descarregar-los i tal… vosaltres mateixos. Cadascú a la seva!
• El que si podeu trobar de manera gratuĩta son les receptes del chef al lloc web recept.nu. Per cert, aquest lloc està genial per al que respecta a cuina escandinava en general, no només la sueca.

El que és interessant de veure en aquests capítols, més enllà de les gràcies i brutalitats del chef, és la manera de cuinar dels suecs. Aquí teniu una foto del monstruito:

Hola,

Volia titular aquest post com a “Impostos”, però ho he canviat a “Impostos al treball” perqué és bastant més acurat. Impostos seria molt genèric i hauriem d’entrar a coses com ara el “IVA” suec (anomenat moms, per altra banda un del més elevats d’Europa!)

Avui només vull explicar com funcionen els impostos que com a treballador un percep sobre la nòmina. Desde el útil website Skattetabell ho podem calcular sencillamente: només fa falta que posseu el vostre lloc de residència i el sou en brut. Aleshores us calcularà el % de impostos (desglossat en varis conceptes) i tot el tinglado. Veureu fàcilmente que si, es veritat que es paguen més impostos que a casa, però tampoc és tanta la diferència… especialment si es te en compte que els sous bruts son també bastant més elevats. El que si és veritat però és que a més sou, més % de impostos, poden arribar al 50% o inclús una mica més. El principi és més que sencill: qui més te, que pagui més.

Hola a tots,

Crec que ja alguna vegada he comentat que en un paĩs com Suècia, tenir un bon cotxe és més important del que sembla. A raó del naixement del petit de casa, ara fa una miqueta més de mig any vam decidir canviar el cotxe que teniem (molt petit, gama baixa, marca japonesa de segona) per un de nou més espaciós (familiar, gama alta, marca alemanya de primera). Comparant ambdós vehicles, puc assegurar sense por a equivocar-me que tenir un bon cotxe és molt més important del que sembla. Per exemple:

• El pes i les dimensiones es noten. Quan condueixes sobre carreters amb gel i neu canvia moltíssim si portes un pot o un cotxe gran. Quan més gran, més “assentat” està el vehicle i més segur pots conduĩr. La sensació de seguretat que tens com a conductor és molt difertent.

• Seients calefactats. Al cotxe d’ara hi tenim seient calefactats i clar, el primer dia vaig pensar “vaya pijada! Això no ho necessito per res!”. Bé, estava més que equivocat, perqué quan agafes el cotxe a -15, abans no tira la calefacció, els seients calefactats son pràcticament imprescindibles sino et vols morir congelat.

• Llums anti-boira. A vegades la boira és molt i molt densa. Si bé és veritat que a dia d’avui pràcticament tots els cotxes en porten, moltes vegades només porten les llums posterior, no pas les davanteres. Doncs bé, us asseguro que aquí a vegades les de davant son poc més que imprescindibles, especialment quan estas en carreteretes entre pobles que no destaquen pas per la seva bona il.luminació.

• Neteja llums davanteres. Us heu fixat que determinats cotxes (per exemple, a molts Volvo o Saab) hi han petits netejador a les llums davanteres? A mi em donava el riure abans… ara puc dir que a determinats climes com el suec a l’hivern és molt recomanable. El tema es que a l’hivern, la neu i la contaminació de la carretera va que els cotxes quedin absolutament fastigosos de una especie de capa negra que s’obté de la preciosa combinació de fum+neu+gel+fang+gravilla i tota la merda diversa que pogueu enganxar. A vegades aquesta capa es pot fer tant densa que pràcticament anul.la les faros davanters. Per tenir-ho en consideració doncs!

• Xapa antioxidant. Una de les altres coses que sempre havia considerat una pijada… si si, fins que estàs a un país on durant mig any tiren gravilla i sal per tot arreu i això es possa als baixos del cotxe! Sino tens una xapa mínimament decent, et quedes sense cotxe en uns anys segur.

Total, que jo sempre havia pensat allò de “quins cochazos que tenen aquests paios del nord!” Pues no nano no. Tenen els cotxes que necessiten d’acord a les condicions climàtiques del país. Pots anar amb un pot? Si, jo ho vaig fer durant tot un any, però no és segur ni recomanable. No hi ha color. I clar,no parlem si portes el petit de la casa a dins… aleshores ni t’ho penses!